S'han trobat diverses restes ibèriques i romanes dins el terme, el que fa pensar que el territori es trobava ja habitat en aquella època.

Segons alguns historiadors el nom primitiu de Bonastre seria "Alastro", el qual prové del mot llatí "Oleastre", és a dir "terra de l'oli". I segons l'historiador Pere Català i Roca, aquest nom apareix  l'any 1011 i l'any 1023 en el document de venda del castell de Castellví de la Marca, i més tard, apareix l'any 1049, en l'escriptura de venda del castell de Tamarit.

Deu anys més tard, els Comtes de Barcelona donen en alou,  a Bernat Amat i a la seva muller,  l'anomenat Puig d'Ullastrell, amb la condició que hi edifiquin un castell. L'any 1066, el nom de Ullgastrell, apareix en la donació del territori de Puigperdiguers o Montornés.

L'any 1178, en Bernat de Papiol fa donació del lloc al Monestir de Sant Cugat del Vallès, que en tindrà el domini, fins el 1382,  quan el rei Pere el Ceremoniós, incorpora Bonastre a la Corona, després de fer redempció de la jurisdicció que posseïa l'abat de Sant Cugat. Malgrat això, trobem que en el s.XVII, Bonastre continuava essent de la senyoria del Monestir de Sant Cugat.

Durant la guerra dels Segadors, el poble es convertí en refugi d' habitants dels pobles veïns, que fugien de les tropes castellanes. També fou lloc de pas per les tropes napoleòniques, durant la Guerra del Francès.

I  per acabar , els esdeveniments que  tingueren lloc durant el període constitucional, l'any 1822. La població de marcada tendència absolutista, va ser atacada per una expedició de càstig formada  per soldats de Tarragona, Reus, Valls, Torredembarra i Altafulla, encapçalada  pel reusenc Josep Gayà. Els habitants fugiren del poble i de les tropes liberals, davant l'escomesa de les partides absolutistes emprengueren la retirada, produïnt-se en la lluita diversos morts i ferits, un d'ells el comandant Gayà, que va morir a resultes de les ferides rebudes.

Cal fer esment de l'estada de Pau Casals, al poble de Bonastre, on els seus pares hi compraren una casa, l'any 1907, la qual va pertànyer a la família fins fa poc. El mestre estimà el poble i el recordà en moltes de les seves converses.

Bonastre celebra la Festa Major els dies 22 i 23 de juliol, festivitat de Sta. Magdalena. Des de l'any 1988 durant les festes surten "els aguilots", figures de cartró-pedra, a la semblança d'altres de similars.

L'església parroquial de Sta. Magdalena, d'estil renaixentista, es començà a construir l'any 1833, damunt d'una primitiva capella romànica, que de moment es conservà intacta en el seu interior, però fou enderrocada l'any 1849, a l'enllestir-se l'església nova. A l'interior hi ha esgrafiats, datats de l'any 1899. Fou restaurada per l'arquitecte J.M.Jujol, durant els anys 1941-44.

La casa Fontanilles, construïda el 1853, amb esgrafiats a la façana.

La casa del delme, on es recollien els delmes del Monestir de Sant Cugat i les primícies de l'església, és sens dubte la casa més antiga del poble, actualment de propietat particular es troba totalment restaurada però conserva els antics trets arquitectònics.

Cal destacar també l'existència dins el terme de les antigues mines de ferro i de plata i els recents descobriments d'uns jaciments romans (una necròpolis i vil.la romana), que sembla ser, que es trobaven emplaçats damunt d'un antic jaciment ibèric, del qual s'han trobat restes.

- Revista "Gran penedès" .- Monogràfic sobre Bonastre.
- Gran Enciclopèdia Catalana.